Aquests últims dies estem treballant en una nova web que haurà de tenir fotografies dels productes. Per ser més concrets, amb la fotografia de producte es tracta de retratar un producte de forma aïllada, normalment amb un fons neutre (blanc, negre o gris) i el destí d’aquesta fotografia acostuma a ser un catàleg imprès o una pàgina web.
Doncs durant la sessió de fotografia, em va venir el cap la tristor amb què em menjo sempre una hamburguesa. Potser més que tristesa és decepció, ja que no la reconeixo en veure-la al plat. O sigui, la meva hamburguesa mai és com la de la foto. En moments que la gana no et deixa pensar amb claredat, no tens clar què demanar i et guies per les imatges de les hamburgueses que hi ha darrera el mostrador. Una esplendorosa hamburguesa i quan la tens al plat no s’assembla ni de bon tros a la que hi havia a la foto… Em pregunto, cal que passin pel Photoshop com si fossin models? Per sort, són poques les marques que realitzen aquestes pràctiques.
A “Real food, but not really” (Menjar de veritat, però no real) es mostra una hamburguesa, un gelat i una beguda sota les mans dels estilistes del menjar fins a aconseguir ser l’enveja del restaurant. Colorants d’aliments, boles de cotó fluix, gel d’imitació, etc. per crear el menjar que ens mostra la publicitat. Aquests tres vídeos exploren allò que ens amaga la indústria alimentària: els trucs per fer el menjar més bonic del que és en realitat.
Malgrat tot, a qui no li ve de gust una hamburguesa? Anem a un restaurant on les fotografies de la paret no semblin del Vogue! Així ens menjarem allò que ens posen al plat sense sentir-nos estafats. Llavors segur que està més bo!