“Everything is designed. Everything that you read is designed. Anything that is a sign on the street is designed.” — Paula Scher
El disseny no sempre és allò que veiem. També és el que ens guia sense demanar-ho, el que pren decisions per nosaltres, el que ens fa sentir que tot funciona… o allò que, sense saber ben bé per què, fa que alguna cosa ens resulti incòmoda.
Hi ha dissenys que no es noten, però que tenen un efecte molt profund en el comportament, l’experiència i les emocions. A això se li diu disseny invisible. I és molt més que un sintagma cool: és una manera de veure el món.
Què vol dir disseny invisible?
No es tracta d’una cosa que no existeix, sinó d’allò que hi és, però no es percep de manera explícita. És aquell disseny que no crida l’atenció perquè no vol destacar-se, sinó que s’integra amb la funció i el context. Quan funciona bé, passa desapercebut; quan funciona malament, pot condicionar negativament i sense que ningú en sigui conscient.
El disseny invisible és:
- Una força que discorre pel camí de la intuïció.
- Una arquitectura de la informació que et fa arribar on vols amb fluïdesa.
- Un botó que sembla saber el que necessites abans que hi facis clic.
Però també pot ser:
- Un flux de compra que afegeix un producte sense avisar-te.
- Un botó de cancel·lació amagat amb mala intenció.
- Un sistema que frustra l’usuari perquè no funciona correctament.
El disseny invisible no és sempre bon disseny. De fet, pot ser una forma subtil de manipulació.
Disseny per al subconscient
El concepte de disseny invisible no és nou. El trobem en les idees de Dieter Rams “el bon disseny passa desapercebut”, de Massimo Vignelli “el bon disseny és un llenguatge, no un estil” i de Don Norman, que afirmava que quan tot funciona, el disseny desapareix.
El disseny també actua en les nostres percepcions. El disseny per al subconscient no només estructura, sinó que orienta i condiciona. Els colors que transmeten confiança, la posició jeràrquica dels elements, els textos que suggereixen accions… tot això pot modificar la percepció i fins i tot la conducta de les persones.
Hi ha una frontera fina entre ajudar i manipular. I aquí és on el disseny invisible passa al terreny de l’ètica.
Dark patterns: quan el disseny juga brut
L’any 2010, Harry Brignull va donar nom a una pràctica que perjudica els usuaris: els dark patterns. Estratègies de disseny que semblen inofensives, però que tenen com a objectiu enganyar l’usuari perquè prengui decisions que potser no hauria pres de forma conscient.
Caselles premarcades, opcions de baixa amagades, urgències fictícies, bots que disfressen publicitat de missatge personal… Tot això és disseny. Però és un disseny contra l’usuari.
El problema? Que sovint no el veiem. No només perquè és subtil, sinó perquè està meticulosament pensat per passar desapercebut. I aquest és un dels riscos més grans del disseny invisible.
Les virtuts imperceptibles de l’experiència
Quan el disseny invisible funciona bé, l’experiència de l’usuari és fluida i intuïtiva, gairebé imperceptible. És justament aquesta subtilesa la que el fa tan poderós. Com a dissenyadors, tenim l’oportunitat de detectar moments en què podem millorar encara més aquest recorregut, especialment quan observem que l’usuari no arriba a completar una acció prevista. Tot i que això no sempre genera queixes, ens ofereix indicis valuosos per optimitzar l’experiència i fer-la encara més efectiva i satisfactòria.
Tal com assenyala Tony Fadell a la seva TED Talk, els usuaris tenim una gran capacitat d’adaptació al dia a dia. Aprenem a fer doble clic en un lloc on no caldria. Acceptem que un botó estigui mal posicionat. I com que els usuaris ens adaptem, els problemes es fan invisibles per repetició, no per resolució.
Aquesta adaptació és una mostra de la flexibilitat humana, però també ens recorda la importància de revisar amb mirada crítica el disseny. Si som capaços d’identificar allò que ha passat desapercebut per hàbit, tenim una gran oportunitat per millorar l’experiència de l’usuari i oferir solucions més clares, eficients i intuïtives. Per això les empreses necessiten mirar les seves webs i aplicacions amb uns altres ulls, els d’un observador extern.
El valor real d’una auditoria UX/UI
Una auditoria UX/UI no és només revisar si una web és bonica o si funciona bé en mòbil.
És un procés metòdic per detectar:
- Friccions subtils que entorpeixen les accions a la web.
- Incoherències visuals o de to que generen desconcert.
- Fluxos que semblen correctes, però provoquen pèrdua de conversions.
- Problemes d’accessibilitat.
Les auditories UX/UI ens permeten fer visibles les travetes invisibles. Aquells petits detalls que resten valor, confiança i resultats sense que ningú les pugui assenyalar clarament.
És important distingir entre l’impacte visual del brànding i la funció del disseny. El brànding —quan està ben treballat— pot estar carregat de significat i comunicar moltes coses. Però també pot ser només estètica. El disseny, en canvi, no es pot permetre ser només bonic: ha de funcionar. Potser una identitat gràfica brillant et crida l’atenció, però si la interfície et confon, el missatge es trenca. El valor del disseny no rau només en com es veu, sinó en com es viu.
El que no es veu també s’ha de dissenyar
El disseny invisible pot ajudar o pot trair. Pot alliberar o pot manipular. Però el que és segur és que ens influencia, encara que no el veiem.
Si només penses en disseny quan parles de colors, logotips i estètica, estàs deixant fora l’element que impacta més profundament: com es viu la teva marca.
Vols saber què està condicionant la relació amb els teus usuaris sense que ho notis?
Fem una auditoria UX/UI, revisem l’experiència, detectem els punts cecs i convertim el disseny invisible en una oportunitat.
