París 2024 estava destinada a ser punt de pelegrinatge per part de DeMomentSomTres. No ens podíem perdre un sarau d’aquesta magnitud de cap manera. A més, hi havíem de dir la nostra sobre l’ús de la marca, la identitat visual i sobretot l’experiència d’usuari.
Aquest post és el resultat d’un viatge efímer a la capital francesa per viure de prop l’esdeveniment europeu del s.XXI que reafirma la poca distància, potser gens, entre l’experiència digital i l’analògica.
UX a la ciutat de la llum en període olímpic
L’experiència de l’usuari és el que realment importa, no ens cansarem de dir-ho.
És allò que fa que et quedis amb un bon regust de boca. Que sigui memorable. Que converteixi l’usuari en fan. En el cas de París, aquests 15 dies tot és rodó o s’hi acosta molt:
L’app de transport públic París 2024 funciona
Moure’t des de qualssevol dels aeroports de la metròpoli al centre és facilíssim. L’app gestiona la compra de bitllets integrats i proporciona informació amb temps real. Conté mapes interactius bàsics i per temàtiques. La lògica de l’entorn digital és extramadament intuïtiva.
La integració del bitllet amb el mòbil sigui Android o Apple és perfecta. Una vegada instal·lat el mòbil es converteix en la targeta de transport públic sense haver de fer res, simplement mostrar-lo als espais indicats en les barreres d’entrada. Ni desbloquejar-lo ni prémer un botó. Abracadabra.
Nosaltres portàvem l’app descarregada de casa i vam comprar el bitllet integrat per un dia mentre anàvem cap al metro. En 25 minuts ens vam plantar al centre de París. Cap barrera d’entrada, cap punt de fricció. I el transport públic puntual, ràpid i amb una freqüència envejable sobretot pels que patim el desastre de rodalies de Barcelona.
Els parisencs són amables i proactius
Sí, ho has llegit bé. Els francesos no són odiosos. Almenys han depurat aquest punt de fricció que enterbolia l’experiència d’usuari cada vegada que es visitava París. Ara és ple de parisencs amables que t’orienten a la sortida del metro, que proposen fer-te fotos amb marcs d’Instagram sense haver de patir que et robin el mòbil.
Es fan entendre amb l’idioma que calgui. El codi que utilitzen és universal. Eviten les cues, t’aconsellen i en cas d’imprevistos et proposen una alternativa vàlida que no sigui fugir de la ciutat.
Fins i tot en un moment de caos, com per exemple haver d’abandonar l’estació de metro per una situació de perill potencial, que sí, que també en vam viure, no hi ha alarma i tot es produeix de manera ordenada.
L’app dels jocs olímpics informa del que cal en funció de qui siguis
La segmentació per buyer persona és la base de qualsevol estratègia de màrqueting i en això també són medalla d’or. Digue’m quin usuari ets i et proposaré el que millor s’adapti a tu.
Si vols saber el rànquing de països amb més medalles, ho trobaràs. Si vols assistir de públic a una prova olímpica, hi podràs arribar sense problemes. Si vols saber quina prova fan en cada moment des de casa i mirar-ho per pantalla, ho pots consultar.
Si a més ets un perfil d’usuari raret que t’agrada anar a esdeveniments culturals que creus que no tenen massa a veure amb els esports (si és que encara penses que els jocs olímpics és un macro esdeveniment esportiu), també hi trobaràs informació per reservar, comprar entrades o fins i tot comprar souvenirs.
La identitat visual dels JJOO de París és memorable?
La identitat visual de París és París. No li cal res. Tothom té un París a dins del cap. Ara bé, la imatge gràfica dels jocs olímpics del 2024 és estranyament simple? És naïf? Què significa aquest logo? Per què han escollit aquests colors rosa i blavet complementaris?
Com moltes de les instal·lacions de les proves a la ciutat, la marca també serà efímera. El que importa és que funciona ara i aquí. És identificable i té un relat gràfic i un subtext que dependrà del que cadascú hi vulgui veure. Però el que és innegable és que aquestes dues setmanes són un contenidor d’experiències memorables, de clips de Reels d’Instagram que en són propietaris els usuaris i no la marca en si mateixa.
Això és molt més potent que una marca que es menja el seu propòsit. Els aplicatius de París 2024 es fondran en una cosa molt més gran que és la vivència que cadascú n’ha fet que per primera vegada en la història no hi ha territori de frontera entre el digital i el físic. S’esborraran de la ciutat com les grades a Trocadero o els teatres a la Concòrdia.
El que perdura és la marca emocional que deixa en cada usuari que haurà consumit d’alguna manera pastilles d’aquests jocs. París ha guanyat per a l’eternitat, una vegada més, de ser la ciutat més desitjada.
La marca París es remou per tornar al podi
Aquests jocs olímpics han servit per vendre’ns una marca que ja havíem comprat. El somni humit de qualsevol persona dedicada al màrqueting i a l’empresa.
És el que té la grandeur o pensar sempre en gran. La consciència que el que perdura es reafirma cada cert temps. Que l’avantguarda i la innovació no es pressuposa, es treballa i s’arrisca.
Ens ha deixat grans imatges contradictòries, però que són una metàfora en si mateixa. La merda que se l’endú el riu Sena corrent avall, juntament amb la salut d’algun triatleta, l’alcaldessa de París que s’hi ha hagut de remullar…
França amb els jocs a París ha revalidat el títol de ser la primera destinació turística mundial per alguna cosa. Ha entès el context d’interconnexió digital extrema i l’ha fet jugar a favor seu mantenint l’inamovible de fa segles: el desig tan humà de l’extraordinari, de l’èpica de fer història encara que sigui només a Instagram.
