L’ortotipografia. Aquell concepte que posa calent als dissenyadors a l’hora de maquetar. Aquell conjunt de normes que fan que la cursiva i el subratllat tinguin sentit. Aquelles lleis que en el món digital haurien condemnat a mort la gran majoria de programadors web.
El francès ortotipogràfic correcte
Doncs resulta que, per complicar-ho una mica més, les normes tipogràfiques són diferents entre les llengües romàniques. En concret entre el català i el francès. I per acotar-ho encara una mica més, la norma que diu com ha de ser l’espai entre final de paraula i el signe de puntuació que segueix.
Mais, c’est vrai ?
Bah, ouais…
Detectes aquest espai que fa mal als ulls? Doncs en francès és correcte! I forma part de la traducció web saber com implementar-ho, perquè esclar, a l’era de les webs responsives pot passar que ens quedi un signe de puntuació totalment sol en un salt de línia fortuït. Mon dieu
!
Tot té solució i es diu Així en francès ortotipogràfic correcte hauríem d’escriure en la versió d’html pur: Mon dieu ! et voilà! Però jo sóc   hater així que cremaré a l’infern dels lingüistes tota l’eternitat perquè hem decidit en la reunió del consell d’administració, que recull el 100% de l’accionariat de l’empresa, que no ho aplicaríem en aquella web en concret.
PS. Per si necessites estar al dia de l’ortotipografia francesa, et deixo aquest enllaç.
