És la tercera vegada que assistim al Canadian Internet Marketing Conference amb especial interès després de ser escollit per la revista Forbes com un dels congressos imprescindibles sobre el Màrqueting Digital en el top 20 mundial. Com sempre, no ens podem esperar a arribar a casa per escriure les nostres impressions. Aquesta vegada, però, ho fem a l’aeroport Internacional de Vancouver tot degustant un Chardonnay i un Pinot Noir de la zona. Un vi negre que rep el nom de See Ya Later premonitori.
Aquesta edició es distingia per reunir en 2 dies els pesos pesants de la indústria del Socia Media. Hem tingut ponents de Linkedin, Twitter i de les solucions com Shopify, Hootsuite, Adobe marketing i Microsoft. Disney, Amazon, Uber i Airbnb s’hi han fet un espai. Tampoc han faltat les pornostars d’Unbounce o d’altres agències de màrqueting. En fi, hi ha hagut de tot de les millors famílies.
Creativitat
La temàtica transversal ha estat sense cap mena de dubte la creativitat en els equips. Com potenciar la creativitat, com controlar-la i com sortir de la zona de confort a la vegada que hi incorporem data per mesurar resultats. Duncan Wardle, de Disney, ens proposava a la primera ponència d’esquivar les barreres de la creativitat (pressupost, qüestions legals, temps) i incorporar al nostre vocabulari la frase “què passaria si…”
Des d’Unbounce, de la mà del genial Oli Gardner, recorden que la creativitat ha d’estar lligada a un propòsit basat en l’experiència de l’usuari i les accions han de ser mesurables.
I tant parlar de creativitat, per què?
Perquè ens fa l’efecte, i això és una impressió nostra, que les eines s’han menjat el contingut. Que tenim tots els equips de màrqueting disposats a crear grans peces per als canals de social media i hem oblidat el propòsit principal de tot plegat: connectar amb el client per vendre-li el nostre producte. Només així s’entén que l’obertura del congrés sigui de Disney. I que ens repeteixin una vegada i una altra que les empreses tradicionals estan condemnades a l’extinció. Només la creativitat ens farà renéixer.
Be customer centric, my friend
Des d’Amazon, que es reconeixen customer obsessed, repeteixen com un mantra que cal escoltar el client tenint-lo al centre de totes iniciatives. Però, a veure, quan hem deixat de considerar-lo? Potser quan ens hem posat al servei de les plataformes digitals perquè eren tendència juntament amb la tipologia de continguts que podien admetre? Curiosament, el que hem escoltat de Twitter és com utilitzar el vídeo en la seva plataforma i els alts índex de credibilitat que tenen en comparació altres plataformes… Bullshit! Només farem vídeo si té sentit per al nostre client, no perquè sigui trendy, pels déus! Per citar una vegada més a Oli Gardner (ho he de reconèixer. I’m in love with him).
Evidentment Uber i Airbnb estan alineats amb Amazon i hi afegeixen l’altre gran mantra: ser proveïdors d’experiències. Creem una experiència total, encara que de fet, el que han aconseguit és trencar un model econòmic de consum i esclar, això va lligat a una percepció diferent del servei per part del consumidor, creant una experiència nova. I són pioners en instal·lar la confiança com a bàsic en els seus serveis. No com a intangible, sinó com a objecte mesurable a base de puntuacions i ressenyes.
Aquestes empreses unicorn, com s’autodefineixen perquè han passat a ser starups amb finançament estratosfèric, es veuen al capdavant de la nova economia mundial, marcant tendència i recordant-nos que res està escrit (tampoc per ells, no?).
Mesura d’una vegada, caram!
Data, data i més data. L’altre gran tema transversal. Obsessió de Microsoft i d’Adobe. Però aquesta vegada hem sentit alguna cosa nova: atenció amb la microdata combinada amb altres dades que recollim i analitzem ja gairebé sense qüestionar-nos-ho. Per exemple, a l’hora d’optimitzar una landing page, no només mesurem l’índex de conversió, sinó que posem-ho en contrast amb altres dades com el % de correus spam que rep el formulari, per exemple. Això significa que hem de sortir de la nostra zona de confort de l’estadística, també.
Va, quines coses aplicables a escala petita del màrqueting digital hem après?
Que si 100 caràcters en un tuit transformen millor que missatges més llargs, que si per fer front als resultats de la wikipèdia en cerca orgànica per una paraula clau, el que hem de fer és emular-la fent taules de continguts, que si ja ha arribat l’hora d’anteposar el contingut de qualitat a la quantitat…
Això ho anirem explicant com sempre al nostre blog. I si vols assistir a la nostra exposició presencial que farem amb els nostres col·laboradors, demana’ns-ho!
